Segunda visita al Roc Colom, que es más bueno de lo que a priori parece. La primera visita fue hace dos años, así que ya tocaba.
En aquella visita probamos alguna vía de placa del sector derecha, así que hoy que voy con Jofre, tocaba probar las vías potentes de la izquierda.
Una descripción del sector, según la web de http://www.santllors.com:
El Roc Colom ens apareix ben visible quan pugem pel camí dels Monjos cap al cim de la Mola, en un tram on el camí s’aplana i ens permet agafar aire abans d’encarar el darrer desnivell cap el monestir. En aquest punt ens desviem, i seguint un corriol ens plantem a sota el sector esquerra. Si volem anar al sector dret, cal que sobrepassem l’agulla pel camí principal i ens desviem a continuació per un sender desdibuixat a través del bosc.
És un sector esportiu força antic on ben aviat els escaladors més
contemporanis van fixar-s’hi per equipar-hi vies free, a part de
comptar amb vies clàssiques que pugen a l’agulla que dóna nom al sector.
Aquí trobarem la mítica Vol i dol, que va resistir anys la seva primera ascensió.
Al sector esquerre hi ha vies molt bones de grau mitjà i alt,
majoritàriament ben equipades amb parabolts i químics. L’escalada
predominant és la continuïtat sobre lleuger desplom, amb orientació est.
Atenció als dies ventosos, doncs és un lloc força airejat.
En el sector dret hi ha abundants vies de sisè grau que actualment
presenten un equipament bastant envellit, on l’escalada es desenvolupa
sobre vies curtes de placa vertical amb regletes dins l’ombra del bosc.
Roc Colom por Santllors Agradecer al Marcel la reequipación que está haciendo en Sant Llorenç, en este sector vemos las 6 primeras vías equipadas con químicos de esos que nos gustan tanto ;)
La idea era probar El vol d'Icar (7a), una vía recomendadísima por varios escaladores que la han probado, pero pronto nos daríamos cuenta que por diferentes motivos cada uno, hoy no tendríamos el día.
El Jofre vuelve de un parón de 1 mes, y yo pues... bueno dejémoslo en que yo vengo de todo lo contrario ;P
La escalada en el Roc Colom es interesante, difícil a vista y exigente, encuentro que la roca es buena pero no lo parece, y eso psicológicamente pesa.
Empezamos con la Tubular Bells (6b+), una vía taquicárdica, debido a los alejes de las primeras chapas, con una sección final más atlética y una llegada a la reunión como mínimo exigente. Pringamos a vista, pero no perdonamos al second go :)
Luego le toca el turno a Cal Menester (6c+), que anteriormente era llamada por error No Cal la Menester. Poca broma con esta vía, pasos raros, canto justito y chapajes tensos que te ponen taquicárdico, hoy no tenemos el día, pero que nadie me malinterprete, la vía es buena, la vía es dura, rara y exigente pero buena ;)
Y para terminar pruebo la Colacao express (6c), pero la roca no me dá mucha confianza, y encuentro que chapar la segunda es algo peligroso, consigo chaparla y el resto es bastante de conti sobre roca buena, pero visualmente no lo parece, y eso pesa. Llegando al final termino volando, hoy no tenemos el día :(
Volveremos pronto, pero en buena forma para que no halla excusas, y esta vez si probaremos el famoso 7a a ver si es tan bueno como dicen.
Salut bous
Ep, que les vies de la 2 a la 6 van ser reequipades amb químics ja fa uns quants anys per la Mar Roig & cia. A veure si aquest any completem la feina, pero de moment els agraïments a qui corresponen
ResponderEliminarAquí queda la correcció Marcel. Ara a rematar la feina amb les que quedem.
ResponderEliminarSalut bou
Hola, l'altre dia vaig estar amb un company al Roc Colom. Anavem amb una gosseta marró i el grup que estava portava una gosseta pastor aleman, ereu vosaltres? :)
EliminarBon sector, li vaig fer la primera visita farà un mes i no vaig poder probar quasibe res del fred que fotia... Els graus els vaig trobar força ajustadets...no creus?
Volia fer-te una consulta...per accedir al sector fàcil, com és exactament? L'últim cop que hi volia anar vaig trencar a l'esquerra per un cami abans d'arribar al roc colom, passant per l'entrada d'un avenc...i desprès...s'ha de seguir pel cami? o bé pujar per una espècie de canal amb una fita..? Aqui em vaig quedar.
Moltes gràcies i felicitats pel blog!
xavi.
Hola Xavi, doncs sí que erem nosaltres, llástima del fred que feia sino ens hauriem quedat més temps, peró era un infern escalar amb aquest fred. Es el que té el Roc Colom, está molt alt i gens resguardat i a la que es va el sol o fa una mica d'aire et pelas.
EliminarVies fanátiques, sobre el grau, es lo que té Sant Llorenç, té fama de dur com a norma general, pero que vies més bones ;)
Sobre el sector fácil es difícil de explicar, pero per el que dius no vas bé. Aquest sector per a que et situes, quedaría bastant a la dreta de a on estaveu/estavem aquest dia, llavors, veig que vosaltres trenqueu a l'esquerra massa aviat, t'has de passar el camí que puja al sector principal (on estaveu) uns 50 o 100 metres em sembla i llavos trencas a l'esquerra, no hi ha camí evident, arribaras a una petita paret enfront de altra pared i ja veuras les víes, reequipadas amb quimics aquest any pel Marcel.
Espero que la trobis, no es difícil, jo mai m'enrecordo exactament quan he de trencar a l'esquerra per pujar.
Ja ens veurem, jo vaig molt per Sant Llorenç, no et perdis una visita al sector del Diafragma, molt bones vies.
Salut bou
Moltes gràcies per la info! Intentare trobar-ho el proper dia que hi vagi amb la meva xicota.
EliminarAl diafragma hi he escalat fa molts anys... sóc de Sabadell, el que passa que he estat anys vivint a bcn i no hi anava tant...pero ara he tornat...i vinc a matar! :) jajajaja!
Sant Llorenç mola molt! Ens anem veient per la mola doncs!
Salut!!